Entrevista a Rémi Maurice

Entrevista i novetats formatives per a fisioterapeutes i ballarins.

Bones!

Ja tornem a ser-hi amb una entrevista que ens ha motivat molt a seguir endavant. En Rémi Meurice ha volgut deixar el seu testimoni sobre el que li ha semblat el tractament que ha rebut i com veu la formació musical.

Ens ha deixat frases com: "entre el músics és normal el patiment"; "estudir molt no sempre és eficient"; "en el conservatori hi hauria d´haver fisio i psicòleg".

-Us anunciem per als fisioterapeutes un nou curs que farem a Madrid sobre arts escèniques, a Barcelona en farem un per a diagnosticar i millorar l'equilibri i per a ballarins, per a descobrir les senyals d´alarma abans de tenir una lesió.

Preparats? som-hi!!

Estudiar molt no sempre és eficient, amb Rémi Meurice.

Entrevista a Rémi Meurice

Compositor, saxofonista, clarinetista, flautista i director de les seves formacions de jazz i músiques del món. Al llarg de la seva trajectòria ha tocat a França, Austràlia, Marroc, Itàlia, Holanda, Bèlgica, i Espanya. Músic eclèctic, ha col·laborat en contextos ben diferents: solista (jazz, latin, funk), big band, òpera, música africana, acompanyant de cantants o ballarins de claqué…

Ha participat com a compositor i arreglista als àlbums Meet Me de Tricia Evy, i You Irresistible you de Mathilde. Com a instrumentista també ha enregistrat pels àlbums Fro Trio de Gerry Lopez, i Blue Lake de Julien Corriat Orchestra.

Rémi, explica'ns com va començar la teva passió per la música...

Vaig començar a estudiar als 9 anys al conservatori de Toulon, França. Feia solfeig, saxo clàssic, i banda del mateix conservatori.

A l´adolescència estava avorrit del saxo perquè ho comparava amb la guitarra elèctrica que és més guai. Fins que un amic, un contrabaixista de 80 anys que vivia enmig de la muntanya, em va dir de tocar amb el seu grup. Vaig anar allà i em va fer escoltar jazz i em vaig apassionar. I va coincidir que es va obrir la classe de jazz del meu conservatori i als 15 anys vaig decidir ser músic i començar a buscar professors, gent amb qui tocar, CD’s...i vaig anar a Paris a diferents conservatoris i des de fa 1 any i mig vaig acabar d´estudiar al Liceu a Barcelona.

Ara estic fent diferents projectes:

-Quartet R.EQ.I, tenim previst gravar un CD aquest any, és de Jazz amb fusió de música del món.

-Duet “Clazz”amb la Laura Gaya, violinista on toquem obres de Piazolla. Tenim previst fer un projecte de música brasilera amb convidats brasilenys de percussió i guitarra.

-Duet amb guitarra, on toquem jazz. Aquí us deixo el un VÍDEO

Us dono la meva web on podreu trobar tota la informació: remimeurice.com

Què has aprés de nosaltres?

Que la postura és essencial, per a poder estar estudiant moltes hores sense fer-se mal, sense fer coses que no serveixen de res com respirar i bufar malament o tenir una postura tancada, que et fa perdre la concentració i et deprimeix.

Per exemple, si faig escales amb els dits amb tensió podria fer-ho de manera relaxada, no invertir tantes hores i fer-ho de manera més eficient.

He après a ser més eficient tant pel saxo com per la vida també: estar millor assegut, respirar, tenir menys ansietat escènica.

 

Tu ho sabies que es podia tractar la postura  i la ansietat escènica? Sabies que podies millorar-ho?

Tenia esperança i fe. Entre músics no és tan habitual anar al fisio perquè es pensa que és car i molt llarg el tractament a la vegada que es pensa en general que és millor estudiar i estudiar.

Entre els músics és acceptat el patiment que, tot i no ser normal, és acceptat entre aquest col·lectiu. El teu professor t’insisteix molt i psicològicament també tu penses “és normal patir al tocar perquè he fer hores i hores, he de tenir aquesta pressió per arribar a tocar amb  una orquestra”. Això diuen que és normal però jo no ho veia així. Estava al mig entre dos móns, el món de la música i el del meu interior que era el d'estar segur que es pot fer tot això sense patir. Aleshores vaig començar a buscar fisios, llibres de postura, respiració, de ioga, i psicologia del músic. El meu objectiu era el de treballar sense patiment i també millorar les meves capacitats.

Estudiar molt no sempre és eficient, tens la consciència tranquila perquè has estudiat moltíssim, però per a mi és millor estudiar menys i estar més pendent de la postura i voler millorar altres coses, i obrir-se el cap fent altres coses, aprenent d'altre àmbits.

Se t’ha fet llarg el tractament? (Hem fet 4 sessions de fisioteràpia i reeducació postural i 2 de teràpia emocional, 6 en total).

No. Tot i que estava impacient i volia anar més ràpid. El que m’ha costat és que de vegades, m'he replantejat si realment ho estava fent bé. Al final estic agraït del que he aprés, val la pena l’esforç d’anar al fisio i de fer els exercicis a casa.

Al principi hi ha una progressió molt ràpida i després moments en què s’ha de tenir més paciència cap a un mateix. Portem molts anys d’una mala postura i costa canviar.

No se m’ha fet llarg perquè hi ha hagut coses que he millorat molt ràpid. Altres que si no m’ho haguessis dit tu ho hagués passat per alt. I d'altres aspectes s'han fet més llargs.

Ara toques millor?

Ara toco molt millor. Noto que tinc més calma quan toco, estic menys nerviós, sé que si noto que alguna cosa no va bé, tinc eines per corregir-ho.

He guanyat en capacitat pulmonar, en sonoritat, i en confiança.

Se m’han reduït els dolors, el stress i el cansament al tocar.

Estic més concentrat i estic menys cansat en la postura.

 

Com es pot integrar això a un conservatori? T’hagués agradat saber-ho abans?

Sí, és clar! Quan entres a un conservatori el teu referent és el teu professor que no es fisio. Sap coses de música. Quan jo li preguntava dubtes em contestava: “Canvia la canya”, “Prova altres coses”. M’hagués agradat tenir un assessorament al costat, el del fisio i el la de psicologia. Per exàmens i per estudiar és necessari atès que veus el teu professor un cop a la setmana i a casa passes moltes hores d’estudi tot sol.

Crec que el músics no veuen bé anar al fisio o al psicòleg perquè és senyal de debilitat. Penso que hauria d´estar integrat al conservatori, essent part de l’equip.

Una frase..

Paciència.

Gràcies Rémi!! Que tinguis molts èxits!

CENTRO DE PREVENCION EN ARTES ESCENICAS, S.L.U. utilitza COOKIES” per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant.

Si continua navegant o premeu el botó "ACCEPTAR" considerarem que accepta tot el seu ús. Podeu obtenir més informació a la nostra POLÍTICA DE COOKIES a peu de pàgina.

Reservar hora