Por escènic

Què és la por escènica?

Què és la por escènica?

La por escènica o trac és un estat d’ansietat associat a diversos símptomes que fan que deixem de creure en nosaltres mateixos.

Els professionals més afectats són els artistes o les persones relacionades amb els mitjans de comunicació; no hi ha un factor desencadenant únic.

Hi ha persones que senten cansament, tenen tremolors, sudoració, urgència per anar al lavabo, marejos, palpitacions i disfonia. En canvi, n’hi ha altres que tenen sentiment de culpabilitat o de vergonya, por de fallar o d’equivocar-se, estan irritables o tenen pànic de l’opinió del públic. Són diferents manifestacions del trac.

Per tant, el tipus de teràpia per resoldre-la dependrà del tipus d’ansietat que tingui l’intèrpret: física, cognitiva, emocional o conductual; i es pot fer amb una tipus de teràpia o diverses alhora.

Al CPAE (Centro de prevención en artes escénicas) estem especialitzats en tractar i prevenir aquesta simptomatologia. Ho fem diàriament i amb discreció; tractem persones relacionades amb els mitjans de comunicació i artistes que volen optimitzar el seu rendiment.

L’objectiu no és eliminar totalment el trac, perquè un cert grau d’activació ens ajuda a treure el millor de nosaltres mateixos en el moment de l’actuació.

Un tractament exitós passa per la valoració d’un equip multidisciplinari que té en compte els factors següents: el treball postural i escènic –donar eines a través de la interpretació–; la fisioteràpia i teràpia manual respiratòria –la vida és moviment i la por ens paralitza els músculs i la respiració, alliberem, doncs, les restriccions dels teixits–; una alimentació correcta, un exercici físic encertat, una teràpia emocional –es fa un repàs de les creences– i, finalment, una tècnica de relaxació encertada segons la nostra manera de ser.

Anna Cester, música, doctora i autora del llibre El miedo escénico, comenta que «no és la situació la que desencadena el trac, sinó com la valorem i interpretem. La decisió de no tornar a actuar és determinada pel sentiment que ens ha produït la vivència d’aquella experiència: sentiment de culpa, d’infelicitat, sensació de fracàs... No és una decisió controlada per l’emoció de por o pànic en si mateixa.»

Aquesta por pot afectar qualsevulla part del cos i incapacitar-nos d’alguna manera que no puguem realitzar la nostra feina: sortir a escena. Pot aparèixer en qualsevol moment i per motius molt diferents, fins i tot en carreres d’èxit i totalment consolidades. Pot estar relacionada amb l’educació, amb una experiència no desitjada, amb creences o amb pors irracionals que s’associen al moment de sortir a escena o mentre estem actuant. El sistema límbic és l’encarregat de fer-nos passar aquest mal tràngol.

La por escènica es pot prevenir i es pot tractar. L’èxit del tractament consisteix en què esdevingui la nostra aliada i estigui a favor nostre.